Objectiu

 Literalment és el que implica relació amb l'objecte i, aplicat a qualsevol acte de coneixement, li atribueix, en general, interès i respecte per la realitat o els fets. L'objectiu és, en el seu sentit fonamental, allò que està determinat per l'objecte, des de l'objecte o que està en l'objecte. Objectiu s'oposa a subjectiu de la mateixa manera que la realitat d'una cosa s'oposa a la manera com a diversos subjectes la perceben. D'altra banda, i ja que «objecto» no significa necessàriament «ens real», el terme «objectiu» no és sinònim de real, com a «subjectiu» no ho és d'irreal. No obstant això, cal matisar aquest sentit general i distingir en l'ús d'aquest terme tres accepcions diferents:

a) La primera és la que ja hem indicat. En aquest sentit, «objectiu» significa relació amb l'objecte i, aplicat a qualsevol acte de coneixement, atribueix interès i respecte per la realitat o els fets. Des d'aquesta perspectiva, ja que el objectiu és el que té caràcter d'objecte, es pot entendre de tantes maneres com s'entén aquesta noció. Així, en la filosofia del segle XVII, especialment entre els cartesians, que destaquen que tot coneixement és coneixement d'idees o de continguts mentals, l'objectiu és la representació d'un objecte, tant si posseeix realitat extramental com si no la posseeix. Kant enfoca el tema de manera diferent, i relaciona aquesta noció amb la d'objectivació entesa com a fruit d'una activitat transcendental que es produeix en la síntesi entre les formes a priori de la sensibilitat (el espai i el temps) i els conceptes purs de l'enteniment (categories), que permet que s'objectivi el donat en l'experiència, transformant-ho en objecte del coneixement. (Veure objectivació). Els seguidors de la concepció fenomenològica de Meinong, en canvi, sostenen que l'objectivitat d'un objecte no depèn que sigui o no captat, sinó que depèn solament de la possibilitat de poder ser-ho i de convertir-se en vivència.

b) Significa allò cap al que tendeix una acció, és a dir, la finalitat que es proposa tot acte intencional o tot acte humà (el objectiu a aconseguir...).

c) Significa també l'imparcial i oposat al subjectiu. Objectiu s'oposa a subjectiu de la mateixa manera que la realitat d'una cosa s'oposa a la manera com a diversos subjectes la perceben. En aquest sentit es parla de «dades objectives». No obstant això, molts autors han assenyalat la impossibilitat de tal objectivitat. Nietzsche, per exemple, assenyala que mai hi ha pròpiament dades, sinó que sempre es tracta de interpretacions.

En filosofia de la ciència remet a la característica fonamental del coneixement científic, a saber, l'objectivitat, en el sentit en què es diu que el coneixement científic és verificable, comunicable i reproduïble. No obstant això, determinades concepcions de la filosofia de la ciència contemporània recalquen també que tot dada és una dada interpretada des d'algun marc teòric (veure llenguatge teòric/llenguatge observacional).