Problema
De Wikisofia
La revisió el 12:14, 6 oct 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
(del grec πρόβλημα, próblema, el posat davant, del verb proballo, posar davant, presentar)
Dificultat, tan teòrica com pràctica, que algú es proposa, o ha de, resoldre. El subjecte que es planteja un problema pot ser també la societat o la humanitat sencera: «el problema dels residus nuclears» o «el problema de la capa d'ozó». Quan la dificultat és d'ordre pràctic es denomina tasca. En la pràctica de les ciències, siguin les formals o siguin les de la naturalesa o les ciències de l'esperit, la resolució de problemes requereix el recurs a un procediment més o menys formal denominat càlcul o mètode. La dificultat, en canvi, que no requereix un procediment formal de resolució es diu qüestió o pregunta. Als problemes filosòfics els incumbeix una doble característica:
1) es refereixen a qüestions «vitals», tant pràctiques com teòriques, i
2) proposen respostes que no només no poden considerar-se definitives, sinó que fins i tot replantegen, o posen en discussió, els termes en què s'ha proposat el mateix problema.
Encara que les preguntes que es plantegen els problemes filosòfics siguin del tipus que sol anomenar-se de «preguntes obertes» no vol dir que siguin preguntes mancades de sentit. Un problema o una pregunta manca de sentit, o no és significativa, si no va orientada a obtenir una resposta, existent o merament possible, que al seu torn tingui sentit. A posar en relleu aquesta circumstància fonamental s'orienten principalment les crítiques que autors de diversos corrents de la filosofia analítica dirigeixen contra el plantejament de determinats problemes, qüestions i preguntes. En general, un problema té sentit quan planteja una qüestió a la qual és lògicament possible donar-li resposta (veg. text); els problemes insolubles, pel fet d'estar mal plantejats, manquen de sentit. Alguns problemes considerats «profunds» són, per a aquest corrent filosòfic, simplement problemes mal plantejats i, per aquesta raó, mancats de sentit (veg. text). Entre aquests problemes considerats profunds s'enumeren, sobretot, els següents:«Per què existim?», «Per què existeix el món», «Per què existeix quelcom i no més aviat no-res?, etc.». Se sosté –sobretot dins del corrent de filosofia analítica o limítrofs– que aquests problemes manquen de sentit sigui perquè es tracta més aviat de queixes i lamentacions personals, sigui perquè, si es pregunta per l'«univers» o el «tot», sense cap restricció, no es pot suposar al mateix temps, sense faltar a la lògica, que hi hagi alguna cosa fora del tot que sigui l'explicació d'aquest. Se'ls considera també «misteris» o preguntes teològiques.
Altres maneres de fer filosofia sostenen que aquests problemes profunds són precisament els més propis de la filosofia (veg. text). Les tres preguntes clàssiques de Kant: «Què puc saber?», «Què haig de fer?» i «Què puc esperar?» (veg. text), poden considerar-se una de les formulacions més paradigmàtiques dels problemes propis de la filosofia; hi afegeix, en la Lògica, una quarta pregunta: «Què és l'home?».