Psicologia empírica

O psicologia experimental. Denominació que s'aplica a la psicologia que recorre a l'experimentació i a l'observació com a mètodes propis i adequats i al resultat de les investigacions psicològiques fetes amb tals mètodes. No pot distingir-se d'una suposada psicologia teòrica, potser més interessada en la formulació de lleis sobre diversos fets psíquics, més basades en teories generals que en la investigació de fets, perquè tota disciplina psicològica ha de ser empírica si vol ser ciència; es distingeix, en canvi, d'una psicologia filosòfica, també anomenada racional, part tradicional de la filosofia. D'aquesta índole són, per exemple, la psicologia d'Aristòtil, o la psicologia comprensiva de Dilthey. F. Dorsch (vegeu referència), basant-se en la classificació feta per la American Psychologicla Association (APA), distingeix les següents branques de psicologia empírica:

termes relacionats

psicologia

psicologia empírica

psicologia clínica

psicologia diferencial

psicolingüística

psicologia de la comprensió

psicologia de la forma (Gestalt)

psicologia genètica

psicoanàlisi

psicologia cognitiva

psicologia individual

psicologia social

psicometria

psicologia popular

psicologisme

psique

psicologia funcionalista

funcionalisme psicològic

cervell

sentits

.