Apodíctic

(del grec ἀποδεικτικός, apodeitikós, que procedeix de apodeiknymi, provar, demostrar) Etimològicament, demostratiu i indubtable. Normalment es diu de l'enunciat en el qual apareixen termes modals que impliquen necessitat, com «ha de», «necessari», «necessàriament», etc.; per exemple, «tot succés ha de tenir la seva causa». Els judicis es divideixen, tradicionalment, atenent al seu modalitat, en problemàtics, assertoris i apodíctics. Els enunciats apodíctics poden no ser necessaris, així com els enunciats necessaris poden no ser apodíctics: «Els solters són no casats» és un enunciat necessari, però no apodíctic, sinó simplement assertori. L'enunciat «Necessàriament tots els gats són marrons» és apodíctic, però no necessari (i d'altra banda fals).