Rol

(del llatí retola, petita roda, en sentit derivat, el text «enrotllat» entorn d'un corró, i per extensió el paper que exerceix un actor) La conducta que s'espera d'algú pel fet d'ocupar un status o posició social determinats. Igual que els status, els rols es divideixen en adscrits i adquirits. Per a néixer a una determinada classe es té un determinat status i s'està obligat a assumir determinats rols; s'està també obligat a assumir aquells nous rols que siguin propis de les noves posicions socials, o status, que un lliurement adquireixi. No obstant això, tant els rols adscrits com adquirits han d'aprendre's. L'aprenentatge d'un rol és part del procés de socialització, que comença en la infància i prossegueix durant tota la vida.

La teoria moderna de rols defineix el rol com un conjunt d'actituds i gestos normatius corresponents a les expectatives socials vinculades a les situacions socials, i ho concep com un veritable paper dramàtic que els actors socials han d'assumir i exercir (role-taking) en un escenari social i davant un públic determinat, accentuant la comparació amb el teatre i el drama, que és l'àmbit d'on ve la paraula «rol». Es discuteix si aquesta definició suposa que hi ha un predomini de l'estructura o de la institució social sobre l'individu al qual imposa una forma determinada de conducta (opinió del funcionalisme) o si és el mateix individu qui s'imposa a si mateix les diverses conductes obligades que assumeix amb el rol, d'acord amb un lliure joc d'interessos i el procés social de formació del si mateix en interacció amb els altres (opinió defensada sobretot per G.H. Mead), en aquest cas la primacia resideix en l'individu i no en la institució social.

El concepte de rol és un exemple de constructe mental per a l'estudi de l'entramat social i de les interaccions entre individu i societat.

Vegeu interaccionisme simbòlic.