Platonisme mitjà

Nom amb el qual es designa el moviment de revitalització del pensament de Plató efectuat a partir del segle I d. de C., al final de l'anomenada Acadèmia Nova. En conjunt, és una interpretació del platonisme amb una abigarrada barreja de diferents influències i pot considerar-se com una continuació de l'eclecticisme inaugurat per Antíoc d'Ascaló, i de l'escepticisme d'Arcesilau i Carnèades. El representant més important d'aquest corrent va ser Plutarc.