Dades sensorials

També anomenades «dades dels sentits» o de la sensibilitat, o «dades sensibles». Així sol traduir-se l'expressió anglesa sense-data, encunyada per G.I. Moore i difosa per Bertrand Russell (que posteriorment la va abandonar per a usar la de «percepte»), autors tots dos de tradició empirista, i que, enfront de l'idealisme anglès de la seva època, defensen una postura epistemològica a la qual s'ha donat el nom de realisme. Per dades dels sentits entenen el que és immediatament i directament experimentat, l'objecte o el contingut d'una sensació en tant que es distingeix de la sensació mateixa i de l'objecte físic, com a conegut, al que anomenen sensibilia; «blau» no és la «sensació de blau» igual com la consciència (o sensació) no és l'objecte d'aquesta consciència, ni és tampoc l'objecte físic, que manca de color.

Amb aquesta distinció eviten l'idealisme de Berkeley, segons el qual «ser és ser percebut», però no arriben a solucionar amb claredat el problema de la relació que pugui haver-hi entre les dades dels sentits i els mateixos objectes físics amb els quals no poden identificar-se sense més, ja que són numèricament i qualitativament diferents. Els principals intents de donar solució a aquesta qüestió es fonamenten en el fenomenisme, segons el qual l'objecte físic no és més que una reconstrucció lògica a partir de les aparences (les dades sensorials), o en la consideració del valor representatiu de la percepció, de manera que de l'existència de dades sensorials es pot inferir la de l'objecte físic mitjançant una argumentació de tipus causal.