Bernat de Claravall, sant

Monjo cistercenc del monestir de Cîteaux (en llatí Cistercium, d'on «cisterciencs»), i fundador del monestir de Clairvaux (Claraval); nascut a Fontaine-lès-Dijon, França. Després d'ingressar en el monestir del císter fundat per sant Robert en Cîteaux, es va constituir en ànima de la reforma benedictina, en la branca cistercenca, que impulsava, enfront dels monjos cluniacencs, una vida de major ascetisme i rigor monàstic. Va ser teòleg i místic i, no obstant això, home d'una enorme activitat i una notable influència al món cristià i un dels millors escriptors medievals. Representa el corrent místic especulatiu medieval, que culmina amb els anomenats Victorins, oposant-se a les especulacions que creia excessives dels dialèctics del s. XII, encapçalats sobretot per Abelard i Gilbert de la Porrée; desconfiava de la raó per a creure que la fe cal expressar-la amb l'experiència interiorment viscuda. En les seves diverses obres ascètiques i místiques -De gratia et allibero arbitri, De diligendo Deo, Sermons in Cantica Canticorum-, destaca la reflexió especulativa sobre les seves experiències místiques.