Condició suficient

Una cosa és condició suficient quan la seva mera presència produeix la presència d'una altra cosa. A és condició suficient de B si «sempre que A, llavors B», o si «és impossible que existeixi A i no existeixi B», o bé simplement [math]\displaystyle{ A \rightarrow{B} }[/math].

La suma de les condicions necessàries d'una cosa equival a la seva condició suficient.

Vegeu exemple ↓

«Menjar peix en males condicions (A) intoxica (B)» expressa una condició suficient: n'hi ha prou amb menjar aquest tipus de peix per a tenir una intoxicació i normalment no es requereixen altres condicions, i pot escriure's com [math]\displaystyle{ A \rightarrow{B} }[/math].

Així mateix, és suficient ser un gat (A) per a ser felí (B), i amb això «ser gat és condició suficient per a ser un felí» [math]\displaystyle{ A \rightarrow{B} }[/math], mentre que al gat li és condició necessària ser felí.

Vegeu condició necessària i suficient.