Codi

Sistema de signes i també conjunt de regles que permeten combinar aquests signes per construir missatges. Els missatges emesos per una font (punt d'origen o emissor de la informació) estan regits pel codi d'aquesta font, que és un conjunt d'estats, elements o símbols que es poden combinar entre si per formar missatges. Un codi de font pot ser independent de context si l'aparició d'un signe no condiciona la del següent (ruleta, bombo de la loteria), o dependent de context, si l'aparició d'un element està en funció dels apareguts anteriorment (semàfor). Quan un missatge es transforma en senyal, apareix un segon tipus de codi: el codi de transmissió, que és un sistema d'equivalències establertes per convenció que permet transformar el missatge per a la seva transmissió. Aquesta convenció pot ser més o menys àmplia i precisa. Com més àmplia i precisa és la convenció, el signe és més codificat. La codificació és un acord entre els usuaris d'un signe que reconeixen la relació entre el significant i el significat i la respecten en l'ocupació del signe.

Pierre Guiraud (veure text) distingeix entre signes lògics, que signifiquen en virtut d'un sistema de convencions que compta amb un acord més o menys unànime, i signes estètics, afectius, que estan convencionalitzats d'una manera més feble. En el primer cas parla de «codis», és a dir, d'un sistema de convencions explícites i socialitzades, un sistema de relacions objectives, reals, observables i verificables. En el segon cas parla d'una «[nou06n5.htm hermenèutica]», un sistema de signes implícits, latents i contingents, parcialment codificats, i més o menys obert a la lliure interpretació del receptor.

Les llengües naturals són fonts capaces de produir un nombre infinit de missatges, són codis depenents de context de gran complexitat ja que la combinació d'unitats està sotmesa a fortes restriccions. Com a codi de transmissió, les llengües naturals són codis lògics, socialment heretats, que serveixen per informar sobre la realitat extralingüística. No parteixen de missatges estructurats ni són sistemes substitutius, doncs el procés mitjançant el qual el pensament es transforma en parla és molt més complex que la simple substitució d'unitats pels seus símbols corresponents. A més, és l'únic codi capaç de referir-se a si mateix, propietat no compartida per cap altre codi.