Cibernètica

N. Wiener

Neologisme derivat del grec kibernetes (timoner, guia). Terme creat per Norbert Wiener en 1947 per a designar els sistemes que s'autoregulen, tant en l'àmbit artificial (sistemes electrònics, termòstats, servosistemes, autòmats), com en l'àmbit natural (organismes biològics, homeòstasis, sistemes nerviosos...) o social (relacions interpersonals, relacions socials, sistemes econòmics, etc.). Per Wiener, fundador de la cibernètica, aquesta ciència es basa sobre els dos principis següents:

a) alguns mecanismes s'autoregulen per retroalimentació o feed-back i

b) aquests processos poden descriure's formalment.

Amb això la distància entre màquines, éssers vius i sistemes socials i psicològics s'atenua, i es permet l'estudi de les màquines, els sistemes vius i els sistemes socials a partir d'una unitat conceptual bàsica sustentada per la noció de feed-back i per la noció d'informació. La cibernètica, igual que la teoria general de sistemes i les teories de sistemes dinàmics, estudia tot tipus de sistemes naturals o artificials en els quals es pugui observar alguna classe de teleologia, teleonomia, funció o autorregulació.

El desenvolupament de la cibernètica ha implicat una fecunda labor d'investigació interdisciplinària que s'ha obert a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.

La concepció de sistemes autorregulats ja havia sorgit anteriorment en biologia, aparellada a la noció d'homeòstasi, i poden considerar-se precedents de les concepcions cibernètiques algunes obres com les de Charles Bell, Mecànica animal. Disseny d'estructures animals (1828), obra en la qual s'elaboren uns primers models d'isomorfisme entre organismes i estructures artificials per aprofitar els mecanismes de regulació dels primers i aplicar-los als segons. En aquesta obra compara estructures orgàniques, com l'esquelet, amb estructures arquitectòniques o obres d'enginyeria, i compara també el cor i el sistema vascular amb els dissenys de canonades, bombes i vàlvules. La noció d'autorregulació en els éssers vius va ser àmpliament utilitzada per Claude Bernard, que va crear la noció de mitjà intern reequilibrat, mitjançant el qual explicava el mecanisme de la gana a partir de les baixades de glucosa en la sang. Una vegada restablerts aquests nivells desapareixia, segons ell, aquesta sensació. Un altre text important com a precursor va ser l'escrit per Eduard Pflüger: La mecànica teleològica en la naturalesa (1877), en el qual estudia els mecanismes biològics de retroalimentació, les entrades de la qual (imputs) són regulades per les sortides (outputs).