Daimon

(Δαίμων , és tant la divinitat com el destí) En l'antiga Grècia, usat en singular, espècie de divinitat que intervé en el destí dels humans; en plural, déus menors, éssers superiors o ànimes dels morts. En tots dos casos el seu sentit és vague. El seu derivat to daimonion significa unes vegades «el diví»; unes altres, el «demoníac», fatal i sobrehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix εὐδαιμονία, la felicitat.

Plató i Xenofont parlen repetides vegades del daimon de Sòcrates, que segons les diverses versions es tradueix com a «déu», «dimoni», «follet» o simplement «veu interior» (veg. text).