Competència

Coneixement que un parlant té de la seva llengua. És la hipòtesi bàsica de la gramàtica transformacional (veg. text), segons la qual tot parlant ideal té una capacitat lingüística, un coneixement interior, inconscient de la seva llengua. La competència, com a sistema de coneixements desenvolupat en la infància, és la capacitat de formar i entendre frases, de decidir sobre la pertinença d'una expressió a la seva pròpia llengua, de distingir la semblança formal, l'ambigüitat i el grau de desviació (veg. text). L'oposició entre competència i actuació reprèn a grans trets la diferenciació que estableix Saussure entre llengua i parla, però mentre en Saussure la llengua era com un «dipòsit» col·lectiu, la competència no és pròpia d'una comunitat sinó d'un parlant. Les informacions sobre la competència no poden obtenir-se només a través de les dades de l'ús lingüístic, per això la gramàtica generativa es correspon completament amb la competència d'un parlant «ideal», que pugui actuar teòricament al marge de les desviacions que es produeixen en la parla, completada amb els supòsits d'una gramàtica universal.