Veritats eternes
De Wikisofia
La revisió el 20:50, 9 ago 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -vegeu el text +veg. text)
Expressió pròpia d'Agustí d'Hipona (veg. text), que aplica als coneixements necessaris i universals que la ment troba en si mateixa: ja que són veritats necessàries, són immutables i, per aquesta raó, són eternes. Són veritats referents al món sensible, anteriors a l'exercici de la raó i d'origen transcendent. Apunten a «la Veritat», personificada en Déu (veure exemple). Aquesta noció enllaça amb la també agustiniana de les «deas divines, que són les ideas platòniques situades pel neoplatonisme en la ment divina, i amb la teoria de la il·luminació interior, com a via d'accés a la veritat. Encara que la tradició filosòfica posterior, sobretot l' escolàstica i el racionalisme, va utilitzar aquest concepte, en la pràctica s'assimila, definitivament, al concepte d'analiticitat.
Veure termes relacionats.