Paralogisme

(del grec παραλογισμός, paralogismós, raonament fals)

Raonament formalment erroni que, a diferència del sofisma o de la fal·làcia no requereix voluntarietat d'enganyar. La seva aparença de validesa indueix a error.

Segons Kant, la raó humana es veu induïda per la seva pròpia naturalesa a cometre determinats paralogismes, que anomena transcendentals (vegeu el text), raonant enganyosament sobre determinats temes. El principal d'aquests enganys forçosos, font de tots els altres, està a confondre la necessitat lògica de suposar un «jo penso» que ha de donar unitat a tota la vida mental amb l'existència d'un jo personal, o un ànima substància simple.