Kant: immortalitat
De Wikisofia
L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap a aquesta perfecta conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima.
| Crítica de la razón práctica, libro 2, cap. 2,4 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 131). |
Original en castellà
La obtención del bien supremo [...] sólo puede hallarse en un progreso proseguido hasta el infinito hacia esa perfecta conformidad [...] Pero este progreso infinito sólo es posible suponiendo una existencia que perdure hasta el infinito y una personalidad del mismo ente racional (lo que se denomina inmortalidad del alma). Por lo tanto, prácticamente el bien supremo sólo es posible suponiendo la inmortalidad del alma.