Tomàs d'Aquino: analogia del ser

El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.

Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard, Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, Els filòsofs medievals. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241).