Tabula rasa

(del llatí tabula rasa, tablilla en la qual no hi ha res escrit)

Metàfora difosa pels empiristes anglesos (veure text) per negar en rodó qualsevol possibilitat de idees innates i afirmar taxativament que el coneixement comença pels sentits. Amb ella se significa que la ment humana és abans de tota experiència, en paraules d' Aristòtil, que va ser el primer a recórrer a aquesta imatge, com «una tablilla en la qual no hi ha res escrit» (De l'ànima 430a). La invenció de la frase s'atribueix també a Alexandre d'Afrodisia, i abans dels empiristes van usar la frase, aquesta o una altra semblant, els estoics, Egidi Romà, Albert Magne, Tomàs d'Aquino, etc. Naturalmante, el racionalisme combat aquesta teoria.