Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Navalla d'Occam o principi d'economia»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Aquesta expressió designa el principi metodològic d'exigència de simplicitat elaborat al segle XIV per Guillem d'Occam...».)
 
m (Text de reemplaçament - "logía" a "logia")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Aquesta expressió designa el principi metodològic d'exigència de simplicitat elaborat al segle XIV per [[Autor:Occam, Guillem de|Guillem d'Occam]], segons el qual no han de multiplicar-se els ens sense necessitat ([[formulacions de la navalla d'Occam|veure cita]]). Es coneix també com a principi d'[[economia del pensament|economia del pensament]]. No obstant això, no solament és un principi metodològic sinó que, a més, té característiques [[gnoseología|gnoseològiques]] i [[ontologia|ontològiques]].
+
Aquesta expressió designa el principi metodològic d'exigència de simplicitat elaborat al segle XIV per [[Autor:Occam, Guillem de|Guillem d'Occam]], segons el qual no han de multiplicar-se els ens sense necessitat ([[formulacions de la navalla d'Occam|veure cita]]). Es coneix també com a principi d'[[economia del pensament|economia del pensament]]. No obstant això, no solament és un principi metodològic sinó que, a més, té característiques [[gnoseologia|gnoseològiques]] i [[ontologia|ontològiques]].
  
 
La denominació de ''navalla'' d'Occam va aparèixer al segle XVI, i s'afegia que mitjançant aquesta ''navalla,'' Occam «afaitava les barbes de Plató» ja que de la seva aplicació s'obtenia una notable simplicitat ontològica, per contraposició a l'ontologia platònica que «omplia» la seva ontologia d'entitats (a més dels ens físics, [[Autor:Plató|Plató]] admetia els ens matemàtics i les idees, en una abigarrada ontologia). Des d'una perspectiva ontològica, doncs, l'aplicació d'aquest principi va permetre a Occam eliminar moltes entitats, a les quals va declarar com a innecessàries. D'aquesta manera es va enfrontar a moltes tesis sustentades per l' [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i, especialment, va rebutjar l'existència de les espècies sensibles o intel·ligibles com a intermediàries en el procés del coneixement, i va rebutjar també l'[[individuació|principi d'individuació]], al que va qualificar d'especulació buida i sense necessitat.
 
La denominació de ''navalla'' d'Occam va aparèixer al segle XVI, i s'afegia que mitjançant aquesta ''navalla,'' Occam «afaitava les barbes de Plató» ja que de la seva aplicació s'obtenia una notable simplicitat ontològica, per contraposició a l'ontologia platònica que «omplia» la seva ontologia d'entitats (a més dels ens físics, [[Autor:Plató|Plató]] admetia els ens matemàtics i les idees, en una abigarrada ontologia). Des d'una perspectiva ontològica, doncs, l'aplicació d'aquest principi va permetre a Occam eliminar moltes entitats, a les quals va declarar com a innecessàries. D'aquesta manera es va enfrontar a moltes tesis sustentades per l' [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i, especialment, va rebutjar l'existència de les espècies sensibles o intel·ligibles com a intermediàries en el procés del coneixement, i va rebutjar també l'[[individuació|principi d'individuació]], al que va qualificar d'especulació buida i sense necessitat.

Revisió del 15:10, 26 feb 2015

Aquesta expressió designa el principi metodològic d'exigència de simplicitat elaborat al segle XIV per Guillem d'Occam, segons el qual no han de multiplicar-se els ens sense necessitat (veure cita). Es coneix també com a principi d'economia del pensament. No obstant això, no solament és un principi metodològic sinó que, a més, té característiques gnoseològiques i ontològiques.

La denominació de navalla d'Occam va aparèixer al segle XVI, i s'afegia que mitjançant aquesta navalla, Occam «afaitava les barbes de Plató» ja que de la seva aplicació s'obtenia una notable simplicitat ontològica, per contraposició a l'ontologia platònica que «omplia» la seva ontologia d'entitats (a més dels ens físics, Plató admetia els ens matemàtics i les idees, en una abigarrada ontologia). Des d'una perspectiva ontològica, doncs, l'aplicació d'aquest principi va permetre a Occam eliminar moltes entitats, a les quals va declarar com a innecessàries. D'aquesta manera es va enfrontar a moltes tesis sustentades per l' escolàstica i, especialment, va rebutjar l'existència de les espècies sensibles o intel·ligibles com a intermediàries en el procés del coneixement, i va rebutjar també l'principi d'individuació, al que va qualificar d'especulació buida i sense necessitat.

Mentre que principi de simplicitat també és conegut com a principi d'economia, i defensa que el millor ordre és el que realitza el màxim resultat amb un mínim esforç (nom que de vegades també s'aplica al principi d'economia). D'aquí s'infereix la tesi epistemològica segons la qual, de dues teories rivals amb el mateix poder explicatiu, la millor és la més simple ja que és més fàcil refutarla o contrastar-la. Tant Leibniz com Kant van insistir en aquesta preferència per la simplicitat. En la Crítica de la raó pura, Kant subratlla la importància d'aquest principi en el context de l'ús regulador de les idees. Aquest principi també va ser altament valorat pels empiriocriticistes Mach i Avenarius, els qui ho van adoptar sota el nom de principi d'economia del pensament. També l'actual filosofia de la ciència ho segueix valorant en la formulació de les teories.


Formulacions del principi d'economia o navalla d'Occam

Pluralitas senar est ponenda sine necesitate.

Frustra fit per plura quod potest fieri per pauciora.

Entia senar sunt multiplicanda praeter necessitatem.