Diferència entre revisions de la pàgina «Racionalisme crític»
De Wikisofia
m (bot: - les pròpies teories (i + les teories pròpies (i) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:popper2.gif|thumb|Popper]] | [[File:popper2.gif|thumb|Popper]] | ||
| − | Nom amb què [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual ([[Recurs:cita Popper 13|vegeu la citació]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als [[argument |arguments]], a la [[crítica|crítica]], a l'[[experiència|experiència]] i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] com a les [[ciències humanes |ciències socials]], que es basa en l'exigència de buscar l'error en les [[teoria|teories]] pròpies, sotmetent-les a una [[contrastació|contrastació]] empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és [[saber|saber]], sinó [[conjectura|conjectura]] i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les teories pròpies (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la [[ciència|ciència]] com al [[coneixement|coneixement]] racional en general ([[Recurs:Cita de Popper 1|vegeu la citació]]). | + | Nom amb què [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]] defineix la seva pròpia actitud intel·lectual <ref>K.R. Popper, ''La societat oberta i els seus enemics'', Paidós, Buenos Aires 1981, p. 397.</ref> ([[Recurs:cita Popper 13|vegeu la citació]]) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la [[raó|raó]] o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als [[argument |arguments]], a la [[crítica|crítica]], a l'[[experiència|experiència]] i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] com a les [[ciències humanes |ciències socials]], que es basa en l'exigència de buscar l'error en les [[teoria|teories]] pròpies, sotmetent-les a una [[contrastació|contrastació]] empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és [[saber|saber]], sinó [[conjectura|conjectura]] i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les teories pròpies (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la [[ciència|ciència]] com al [[coneixement|coneixement]] racional en general ([[Recurs:Cita de Popper 1|vegeu la citació]]). |
Revisió del 16:22, 3 juny 2020
Nom amb què K.R. Popper defineix la seva pròpia actitud intel·lectual [1] (vegeu la citació) que es caracteritza per ser una aposta a favor de la raó o una decisió (irracional) per la raó, reconeixent els límits que aquesta té. Aquesta actitud racional, o «actitud de racionabilitat», suposa que es dóna la màxima importància als arguments, a la crítica, a l'experiència i a la possibilitat de posar-se d'acord. Aplicat al terreny de la ciència, es converteix en el mètode crític, aplicable tant a les ciències de la naturalesa com a les ciències socials, que es basa en l'exigència de buscar l'error en les teories pròpies, sotmetent-les a una contrastació empírica, i en l'afirmació que el coneixement científic no és saber, sinó conjectura i que és possible aprendre dels errors propis. El més racional és l'actitud de criticar les teories pròpies (i les alienes). L'actitud crítica és consubstancial tant a la ciència com al coneixement racional en general (vegeu la citació).
- ↑ K.R. Popper, La societat oberta i els seus enemics, Paidós, Buenos Aires 1981, p. 397.