Diferència entre revisions de la pàgina «Pròdic de Queos»
De Wikisofia
m (bot: - tot quant la + tot el que la) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
− | |Nom= | + | |Nom=Pròdic de Queos |
}} | }} | ||
− | [[sofistes, els|Sofista]] contemporani de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] i de [[Autor:Hípies d'Elis| | + | <small>(Πρόδικος)</small> |
− | + | [[sofistes, els|Sofista]] del segle V a.C. (nascut cap a l'any 460 aC.), contemporani de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] i de [[Autor:Hípies d'Elis|Hippies d'Elis]]. Va anar a Atenes com a ambaixador de la seva ciutat natal (Queos) i els seus coneixements li van permetre exercir com a educador, ocupació amb la qual va obtenir abundosos beneficis econòmics. Se li atribueixen més de vint obres, de les quals solament se'n coneixen alguns fragments. D'entre elles, la que més influència va exercir va ser la coneguda com les ''Hores,'' en la qual defensa una concepció ètica [[eudemonisme|eudemonista]] i en la qual va anticipar l'argument contra el temor a la mort, que després desenvoluparien els [[epicureisme|epicuris]]. En aquesta obra presenta a Hèrcules debatent-se entre la Virtut i la Depravació i, malgrat l'eudemonisme que professava, Pròdic s'inclina per la Virtut donant, doncs, gran importància al valor moral de les decisions. (El mateix títol de l'obra, les ''Hores,'' significa tant les estacions i el pas del temps, com les tres filles de Zeus i de Tetis: ''Justícia, Regla ''i ''Pau''). També va intentar una explicació de tipus racionalista de la religió, la qual cosa li va valer fama d'ateu. Segons Pròdic, l'origen de la [[religió, filosofia de la|religió]] sorgeix de la ignorància i és només fruit de la necessitat humana de divinitzar tot el que la humanitat necessita (la terra, la fertilitat, la pluja, etc.) o tem (les tempestes, etc.). Però la creença en els déus ha permès als homes poder subsistir en una naturalesa hostil i crear la societat humana regida pel [[nomos|''nomos'']]. | |
− | |||
+ | Un altre text important és el seu ''Tractat de sinonímia,'' on intenta establir la relació entre les paraules i les coses des d'una perspectiva similar a la de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. [[Autor:Plató|Plató]] el ridiculitza en el ''Protàgores'' on, sobre la base de l'esmentat text, el presenta buscant [[sinonímia|sinònims]] absurds. Malgrat això, les investigacions lingüístiques de Pròdic estan més prop de les indagacions sobre el significat dels conceptes del Sòcrates del ''Cràtil ''platònic del que el ''Protàgores'' ens presenta. | ||
+ | {{ImatgePrincipal|Imatge=QueosAteneaTemple.JPG}} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió del 18:53, 23 oct 2018
(Πρόδικος) Sofista del segle V a.C. (nascut cap a l'any 460 aC.), contemporani de Demòcrit, Sòcrates i de Hippies d'Elis. Va anar a Atenes com a ambaixador de la seva ciutat natal (Queos) i els seus coneixements li van permetre exercir com a educador, ocupació amb la qual va obtenir abundosos beneficis econòmics. Se li atribueixen més de vint obres, de les quals solament se'n coneixen alguns fragments. D'entre elles, la que més influència va exercir va ser la coneguda com les Hores, en la qual defensa una concepció ètica eudemonista i en la qual va anticipar l'argument contra el temor a la mort, que després desenvoluparien els epicuris. En aquesta obra presenta a Hèrcules debatent-se entre la Virtut i la Depravació i, malgrat l'eudemonisme que professava, Pròdic s'inclina per la Virtut donant, doncs, gran importància al valor moral de les decisions. (El mateix títol de l'obra, les Hores, significa tant les estacions i el pas del temps, com les tres filles de Zeus i de Tetis: Justícia, Regla i Pau). També va intentar una explicació de tipus racionalista de la religió, la qual cosa li va valer fama d'ateu. Segons Pròdic, l'origen de la religió sorgeix de la ignorància i és només fruit de la necessitat humana de divinitzar tot el que la humanitat necessita (la terra, la fertilitat, la pluja, etc.) o tem (les tempestes, etc.). Però la creença en els déus ha permès als homes poder subsistir en una naturalesa hostil i crear la societat humana regida pel nomos.
Un altre text important és el seu Tractat de sinonímia, on intenta establir la relació entre les paraules i les coses des d'una perspectiva similar a la de Demòcrit. Plató el ridiculitza en el Protàgores on, sobre la base de l'esmentat text, el presenta buscant sinònims absurds. Malgrat això, les investigacions lingüístiques de Pròdic estan més prop de les indagacions sobre el significat dels conceptes del Sòcrates del Cràtil platònic del que el Protàgores ens presenta.