Diferència entre revisions de la pàgina «Numeni d'Apamea»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
}} | }} | ||
Filòsof d'origen siríac (Apamea). Considerat com [[pitagorisme|pitagòric]] i platònic, i creador de les bases del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. Va estar molt influenciat pel judaisme platonitzant de [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], per la [[gnosticisme|''gnosi'']] valentiniana i per la religió dels misteris egipcis de Serapis. Va defensar la tesi que [[Autor:Plató|Plató]] va ser el Moisès hel·lènic, i que tots dos personatges compartien tesis semblants. Va barrejar les tesis pitagòriques sobre la generació dels nombres amb les idees platòniques i amb la doctrina de la trinitat. Segons ell, existeix un Déu tri format per un primer Déu, que és plenament Un, plena divinitat; un segon Déu o demiürg, en el qual s'allotgen les [[Autor:Plató|idees platòniques]] o [[arquetip|arquetips]] de tot el creat i un tercer Déu que és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament [[dualisme|dualista]] i va insistir en el caràcter imperfecte del cos material que empresona l'[[ànima]]. El seu pensament va exercir una gran influència en el neoplatonisme siríac de [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]], en els anomenats [[Oracles caldeus|''Oracles caldeus'']], en [[Autor:Plethon, Georgios Gemistos|Plethon]] i en el platonisme de l'[[Acadèmia florentina|Acadèmia Florentina]]. | Filòsof d'origen siríac (Apamea). Considerat com [[pitagorisme|pitagòric]] i platònic, i creador de les bases del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. Va estar molt influenciat pel judaisme platonitzant de [[Autor:Filó d'Alexandria|Filó d'Alexandria]], per la [[gnosticisme|''gnosi'']] valentiniana i per la religió dels misteris egipcis de Serapis. Va defensar la tesi que [[Autor:Plató|Plató]] va ser el Moisès hel·lènic, i que tots dos personatges compartien tesis semblants. Va barrejar les tesis pitagòriques sobre la generació dels nombres amb les idees platòniques i amb la doctrina de la trinitat. Segons ell, existeix un Déu tri format per un primer Déu, que és plenament Un, plena divinitat; un segon Déu o demiürg, en el qual s'allotgen les [[Autor:Plató|idees platòniques]] o [[arquetip|arquetips]] de tot el creat i un tercer Déu que és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament [[dualisme|dualista]] i va insistir en el caràcter imperfecte del cos material que empresona l'[[ànima]]. El seu pensament va exercir una gran influència en el neoplatonisme siríac de [[Autor:Jàmblic|Jàmblic]], en els anomenats [[Oracles caldeus|''Oracles caldeus'']], en [[Autor:Plethon, Georgios Gemistos|Plethon]] i en el platonisme de l'[[Acadèmia florentina|Acadèmia Florentina]]. | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | <small><smal>La imatge de les ruines d'Apamea a Síria</small></small> | ||
{{ImatgePrincipal|Imatge=Apamea.jpg}} | {{ImatgePrincipal|Imatge=Apamea.jpg}} | ||
Revisió del 16:13, 23 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Numeni d'Apamea» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Numeni d'Apamea». Filòsof d'origen siríac (Apamea). Considerat com pitagòric i platònic, i creador de les bases del neoplatonisme. Va estar molt influenciat pel judaisme platonitzant de Filó d'Alexandria, per la gnosi valentiniana i per la religió dels misteris egipcis de Serapis. Va defensar la tesi que Plató va ser el Moisès hel·lènic, i que tots dos personatges compartien tesis semblants. Va barrejar les tesis pitagòriques sobre la generació dels nombres amb les idees platòniques i amb la doctrina de la trinitat. Segons ell, existeix un Déu tri format per un primer Déu, que és plenament Un, plena divinitat; un segon Déu o demiürg, en el qual s'allotgen les idees platòniques o arquetips de tot el creat i un tercer Déu que és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament dualista i va insistir en el caràcter imperfecte del cos material que empresona l'ànima. El seu pensament va exercir una gran influència en el neoplatonisme siríac de Jàmblic, en els anomenats Oracles caldeus, en Plethon i en el platonisme de l'Acadèmia Florentina.
<smal>La imatge de les ruines d'Apamea a Síria