Diferència entre revisions de la pàgina «Dogmàtic»
De Wikisofia
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme. | Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme. | ||
| − | Vegeu: [[dogma|dogma]] | + | Vegeu: [[dogma|dogma]], [[dogmatisme]] |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:56, 29 set 2018
En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'estoïcisme i de l'epicureisme, els quals, enfront de l'escepticisme, sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (dógmata): dogma versus suspensió del judici, o epokhé (ὲποχή).
Des de Kant, dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a crítica, les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.
Vegeu: dogma, dogmatisme