Diferència entre revisions de la pàgina «Sil·logisme»
De Wikisofia
m (bot: - text]]). Veure lògica, + text). Vegeu [[lògica,) |
m (bot: - com ho defineix + com el defineix) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | <small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small> | ||
| − | El [[raonament|raonament]] tal com | + | El [[raonament|raonament]] tal com el defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]). |
Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | ||
Revisió del 17:40, 22 set 2018
(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)
El raonament tal com el defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat sil·logística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera (veg. text).
Vegeu història de la lògica.