Diferència entre revisions de la pàgina «Ús i esment»
De Wikisofia
Línia 5: | Línia 5: | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
− | '''A:''' A Roma | + | '''A:''' A Roma és anomenada la ciutat eterna. |
'''B:''' «Roma» té les mateixes lletres que «amor». | '''B:''' «Roma» té les mateixes lletres que «amor». |
Revisió de 22:00, 18 ago 2018
Paraules amb què es designa el diferent nivell lingüístic (llenguatge objecte o metallenguatge) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte són esmentats, no són usats, pel metallenguatge, mentre que aquest sí usa els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte usa els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» es posen entre cometes o s'escriuen en cursiva
A: A Roma és anomenada la ciutat eterna.
B: «Roma» té les mateixes lletres que «amor».
En B, la paraula «Roma» s'esmenta, mentre que en A s'usa.
L'esmentat té valor de nom; d'ell s'afirma o nega alguna cosa en metallenguatge. L'ús de les cometes, i per tant la distinció de nivells de llenguatge, elimina l'ambigüitat i soluciona les paradoxes que es produeixen quan el llenguatge parla de si mateix (autoreferència).
Vegeu paradoxa del mentider.