Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Kant 4»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - matèria, això és, + matèria, és a dir,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Kant 4|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Kant 4|Idioma=Español}} | ||
| − | D'acord amb aquest raonament,la finalitat i harmonia de tantes coses de la naturalesa hauria de demostrar només la contingència de la forma, però no de la matèria, | + | D'acord amb aquest raonament,la finalitat i harmonia de tantes coses de la naturalesa hauria de demostrar només la contingència de la forma, però no de la matèria, és a dir, de la substància del món. [...] El més que podria, doncs, demostrar la prova seria, no un ''creador del món'', a la idea del qual tot estigués sotmès, sinó un ''arquitecte del món'',que estaria sempre molt condicionat per l'aptitud de la matèria que treballés. |
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'',Dialéc. trasc. cap. 3, sec. 6, B 635 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 521).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'',Dialéc. trasc. cap. 3, sec. 6, B 635 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 521).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:23, 4 juny 2018
D'acord amb aquest raonament,la finalitat i harmonia de tantes coses de la naturalesa hauria de demostrar només la contingència de la forma, però no de la matèria, és a dir, de la substància del món. [...] El més que podria, doncs, demostrar la prova seria, no un creador del món, a la idea del qual tot estigués sotmès, sinó un arquitecte del món,que estaria sempre molt condicionat per l'aptitud de la matèria que treballés.
| I. Kant, Crítica de la razón pura,Dialéc. trasc. cap. 3, sec. 6, B 635 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 521). |
Original en castellà
De acuerdo con este razonamiento,la finalidad y armonía de tantas cosas de la naturaleza tendría que demostrar sólo la contingencia de la forma, pero no de la materia, esto es, de la sustancia del mundo. [...] Lo más que podría, pues, demostrar la prueba sería, no un creador del mundo, a cuya idea todo estuviera sometido, sino un arquitecto del mundo,que estaría siempre muy condicionado por la aptitud de la materia que trabajara.