Aprehensió

(del llatí apprehensio, acció de captar, coneixement) Terme procedent del llatí medieval i que s'aplica tant al procés de captació intel·lectual d'un objecte, a l'activitat mental de comprendre alguna cosa, com al resultat d'aquest mateix procés, és a dir, al concepte. La idea d'aprehensió correspon a una teoria del coneixement que l'Escolàstica desenvolupa fonamentada en la d'Aristòtil, segons la qual l'objecte conegut ha de ser «assimilat», fins a cert punt passivament, pel subjecte que coneix; l'única assimilació possible, en aquest cas, és la captació, no de la naturalesa individual de l'objecte tal com és, sinó de la seva essència o espècie, que s'aprehèn o capta, mitjançant l'abstracció. L'aprehensió comença així per l'experiència i es refereix a ella. Una manera diferent de conèixer és el judici i l'argumentació.

En psicologia, és la percepció conscient, de vegades també anomenada apercepció, entesa com a procés o com a acte.