Diferència entre revisions de la pàgina «Sil·logisme»
De Wikisofia
m (bot: - text]]). Veure lògica, + text). Vegeu [[lògica,) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
El [[raonament|raonament]] tal com ho defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]). | El [[raonament|raonament]] tal com ho defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]). | ||
| − | + | Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 22:54, 17 maig 2018
(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)
El raonament tal com ho defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat sil·logística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera (veg. text).
Vegeu història de la lògica.