Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Pressupòsit»

De Wikisofia

m (bot: -per la seva banda +per part seva)
 
Línia 5: Línia 5:
 
Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. El [[dubte metòdic|dubte metòdic]], però radical i hiperbòlica, de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit [[Autor:Collingwood, Robin Georg|Collingwood]] definia la [[metafísica|metafísica]] com la indagació dels ''pressupostos'' absoluts. [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
 
Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al [[criteri|criteri]] mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió [[crítica|crítica]] en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot [[discurs|discurs]], part d'un context previ que la fa comprensible; [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] parlen del sentiment d'[[admiració|admiració]] com a pressupost del preguntar per les coses. El [[dubte metòdic|dubte metòdic]], però radical i hiperbòlica, de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit [[Autor:Collingwood, Robin Georg|Collingwood]] definia la [[metafísica|metafísica]] com la indagació dels ''pressupostos'' absoluts. [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
  
[[Pressuposició|Veure pressuposició]]
+
[[Pressuposició|Vegeu pressuposició]]
  
  

Revisió de 22:48, 17 maig 2018

En general, suposat o suposició d'un discurs o d'una argumentació. Pot entendre's en sentit positiu o negatiu. En el primer sentit, és una existència semàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o parla, que ha de fer-se dins d'un context i també amb un context previ. En el segon sentit, equival a prejudici i contra ell es dirigeix tota activitat critica i reflexiva.

Husserl

Tradicionalment, la filosofia es defineix com un saber sense pressupostos en el sentit que no part, com sí que fan les ciències, de cap certesa suposada o pressuposta, o de cap contingut objectiu del coneixement que hagi de suposar-se amb anterioritat a l'exercici mateix de la reflexió; qualsevol coneixement, i fins al criteri mateix del que es considera coneixement, pot sotmetre's a discussió crítica en una reflexió filosòfica. Però la filosofia no manca de pressupostos en el sentit que, igual que tot discurs, part d'un context previ que la fa comprensible; Plató i Aristòtil parlen del sentiment d'admiració com a pressupost del preguntar per les coses. El dubte metòdic, però radical i hiperbòlica, de Descartes part del pressupost de «si per ventura hi ha alguna veritat que pugui conèixer-se amb certesa». En aquest sentit Collingwood definia la metafísica com la indagació dels pressupostos absoluts. Husserl, per part seva, va concebre la fenomenologia com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.

Vegeu pressuposició