Diferència entre revisions de la pàgina «Proposició analítica»
De Wikisofia
m (bot: - per veure la + per a veure la) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Aquella proposició la veritat de la qual apareix pel simple fet d'entendre el [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]], amb total independència dels fets. També es defineix com aquella proposició | + | Aquella proposició la veritat de la qual apareix pel simple fet d'entendre el [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]], amb total independència dels fets. També es defineix com aquella proposició la [[negació|negació]] de la qual és [[autocontradicció|autocontradictòria]], o aquella en la qual, per simple [[anàlisi|anàlisi]], veiem que el [[predicat disposicional|predicat]] inclou al [[subjecte |subjecte]]. Que una proposició sigui analítica no vol dir que sigui «òbviament» vertadera; és possible que es requereixi reflexionar sobre ella per a veure la seva veritat: hi ha, per tant, proposicions ''explícitament'' analítiques i proposicions ''implícitament'' analítiques. Tota [[tautologia|tautologia]] és una proposició o una veritat analítica, però no al revés. Tots els enunciats de la lògica i les matemàtiques que són [[veritat necessària|necessàriament vertaders]] són també analítics. |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | «Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica | ||
| − | «Els meus | + | «Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica. |
«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica. | «Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica. | ||
Revisió del 21:37, 16 març 2018
Aquella proposició la veritat de la qual apareix pel simple fet d'entendre el significat dels seus termes, amb total independència dels fets. També es defineix com aquella proposició la negació de la qual és autocontradictòria, o aquella en la qual, per simple anàlisi, veiem que el predicat inclou al subjecte. Que una proposició sigui analítica no vol dir que sigui «òbviament» vertadera; és possible que es requereixi reflexionar sobre ella per a veure la seva veritat: hi ha, per tant, proposicions explícitament analítiques i proposicions implícitament analítiques. Tota tautologia és una proposició o una veritat analítica, però no al revés. Tots els enunciats de la lògica i les matemàtiques que són necessàriament vertaders són també analítics.
«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica
«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.
«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.
«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.
«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.
«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atenint-nos al seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.
Veure veritat lògica.