Diferència entre revisions de la pàgina «Hilbert, David»
De Wikisofia
m (bot: - és, freturosos de + és, mancats de) |
m (bot: - Gödel]], pel que fa a + Gödel]], respecte a) |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
[[File:hilbert5.gif|thumb]] | [[File:hilbert5.gif|thumb]] | ||
[[File:hilbert6.gif|thumb]] | [[File:hilbert6.gif|thumb]] | ||
| − | Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]–, professor en Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de [[formalisme|formalisme]] i al de [[matemàtiques, filosofia de les|metamatemática]], ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, això és, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la [[consistència|consistència]] de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel [[incompletesa, teorema de la|teorema de Gödel]], | + | Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]–, professor en Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de [[formalisme|formalisme]] i al de [[matemàtiques, filosofia de les|metamatemática]], ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, això és, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la [[consistència|consistència]] de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel [[incompletesa, teorema de la|teorema de Gödel]], respecte a una teoria aritmètica elemental. |
En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]]. | En ''Fonaments de geometria'' (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels [[sistema axiomàtic|sistemes axiomàtics]]. | ||
Revisió del 07:56, 7 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «David Hilbert» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hilbert, David».
Matemàtic i lògic alemany, nascut a Königsberg –la ciutat en què va néixer i va viure Kant–, professor en Gotinga. El seu nom va unit, sobretot, al de formalisme i al de metamatemática, ciència que ell funda i que pot entendre's com a «teoria de la demostració» o estudi dels sistemes matemàtics formalitzats, això és, mancats de contingut significatiu. Durant els anys 1920-1930, es va dedicar a desenvolupar un programa de formalització del raonament matemàtic, amb l'esperança de provar sobretot la consistència de l'aritmètica elemental i la teoria de conjunts, esperança esvaïda, més tard, pel teorema de Gödel, respecte a una teoria aritmètica elemental.
En Fonaments de geometria (1899), ofereix una axiomatització de la geometria i a ell es deuen també els primers estudis sobre les propietats formals dels sistemes axiomàtics.
En expressió de J. Dieudonné, Hilbert «ha ensenyat als matemàtics a pensar axiomàticament». Entre les seves obres destaquen: Fonaments de geometria (1899) i Elements de lògica teòrica (1928).