Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat com a adequació»
De Wikisofia
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
m (bot: - manera de nomenar la + manera d'anomenar la) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Teoria clàssica de la [[veritat|veritat]], segons la qual un [[enunciat|enunciat]] és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el [[fet|fet]] al fet que es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a ''adaequatio rei et intellectus ''[adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament]'','' i és una altra manera | + | Teoria clàssica de la [[veritat|veritat]], segons la qual un [[enunciat|enunciat]] és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el [[fet|fet]] al fet que es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a ''adaequatio rei et intellectus ''[adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament]'','' i és una altra manera d'anomenar la [[veritat, teoria de la correspondència|teoria de la correspondència]]. |
Revisió del 12:15, 30 gen 2018
Teoria clàssica de la veritat, segons la qual un enunciat és veritable si hi ha adequació, això és, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el fet al fet que es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a adaequatio rei et intellectus [adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament], i és una altra manera d'anomenar la teoria de la correspondència.
Vegeu termes relacionats.