Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Filolau de Crotona»

De Wikisofia

m (bot: - a l`èter + a l'èter)
m (bot: - 474 a. de C. + 474 aC.)
Línia 1: Línia 1:
 
{{AutorWiki}}
 
{{AutorWiki}}
(Φιλόλαος) Filòsof i matemàtic grec de l'escola [[pitagorisme|pitagòrica]]. Va néixer a Crotona o a Tàrent cap a l'any 474 a. de C. És esmentat per Plató, en el ''Fedó'' (61i), i per Aristòtil, ''Ètica a Eudem'', i se sap que va viure durant un temps en Tebas.
+
(Φιλόλαος) Filòsof i matemàtic grec de l'escola [[pitagorisme|pitagòrica]]. Va néixer a Crotona o a Tàrent cap a l'any 474 aC. És esmentat per Plató, en el ''Fedó'' (61i), i per Aristòtil, ''Ètica a Eudem'', i se sap que va viure durant un temps en Tebas.
  
 
És considerat com el primer gran difusor del pitagorisme, fora dels confinis de la Magna Grècia, i el primer que va sistematitzar les doctrines de la seva escola sobre l'[[ànima|ànima]] entesa com a harmonia immortal; sobre la construcció dels sòlids a partir de punts, línies i superfícies i, en general, sobre els [[nombre|nombres]] com a principis de la realitat ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)|veg. citació]] 1 i [[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|cita2]]). També es creu que va ser el mestre d'Éurito i, potser, d'[[Autor:Arquites de Tàrent|Arquites de Tàrent]]. Segons una altra tradició, Filolau va ser solament un personatge inventant per [[Autor:Plató|Plató]] i els seus escrits van ser obra d'[[Autor:Espeusip|Espeusip]], encara que es considera que aquesta tradició és absolutament falsa, com l'és la que assegura que el ''Timeu'' de Plató va ser un plagi d'una obra de Filolau. Es vincula al seu nom la [[cosmologia|cosmologia pitagòrica,]] que sosté una estructura del cosmos en el centre del qual es troba un foc (no el Sol) i al voltant del qual giren els planetes inclosa la Terra. Segurament, va ser també el primer a afirmar l'esfericitat de la Terra i a considerar a l'[[èter|èter]] com la substància celeste. En la tesi astronòmica del moviment de la Terra li va seguir [[Autor:Hicetes de Siracusa|Hicetes de Siracusa]] encara que, tant aquest autor com Ecfant i [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides]], van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.
 
És considerat com el primer gran difusor del pitagorisme, fora dels confinis de la Magna Grècia, i el primer que va sistematitzar les doctrines de la seva escola sobre l'[[ànima|ànima]] entesa com a harmonia immortal; sobre la construcció dels sòlids a partir de punts, línies i superfícies i, en general, sobre els [[nombre|nombres]] com a principis de la realitat ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (1)|veg. citació]] 1 i [[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|cita2]]). També es creu que va ser el mestre d'Éurito i, potser, d'[[Autor:Arquites de Tàrent|Arquites de Tàrent]]. Segons una altra tradició, Filolau va ser solament un personatge inventant per [[Autor:Plató|Plató]] i els seus escrits van ser obra d'[[Autor:Espeusip|Espeusip]], encara que es considera que aquesta tradició és absolutament falsa, com l'és la que assegura que el ''Timeu'' de Plató va ser un plagi d'una obra de Filolau. Es vincula al seu nom la [[cosmologia|cosmologia pitagòrica,]] que sosté una estructura del cosmos en el centre del qual es troba un foc (no el Sol) i al voltant del qual giren els planetes inclosa la Terra. Segurament, va ser també el primer a afirmar l'esfericitat de la Terra i a considerar a l'[[èter|èter]] com la substància celeste. En la tesi astronòmica del moviment de la Terra li va seguir [[Autor:Hicetes de Siracusa|Hicetes de Siracusa]] encara que, tant aquest autor com Ecfant i [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides]], van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.

Revisió del 16:45, 15 oct 2017

Pythagoras and Philolaus.png

(Φιλόλαος) Filòsof i matemàtic grec de l'escola pitagòrica. Va néixer a Crotona o a Tàrent cap a l'any 474 aC. És esmentat per Plató, en el Fedó (61i), i per Aristòtil, Ètica a Eudem, i se sap que va viure durant un temps en Tebas.

És considerat com el primer gran difusor del pitagorisme, fora dels confinis de la Magna Grècia, i el primer que va sistematitzar les doctrines de la seva escola sobre l'ànima entesa com a harmonia immortal; sobre la construcció dels sòlids a partir de punts, línies i superfícies i, en general, sobre els nombres com a principis de la realitat (veg. citació 1 i cita2). També es creu que va ser el mestre d'Éurito i, potser, d'Arquites de Tàrent. Segons una altra tradició, Filolau va ser solament un personatge inventant per Plató i els seus escrits van ser obra d'Espeusip, encara que es considera que aquesta tradició és absolutament falsa, com l'és la que assegura que el Timeu de Plató va ser un plagi d'una obra de Filolau. Es vincula al seu nom la cosmologia pitagòrica, que sosté una estructura del cosmos en el centre del qual es troba un foc (no el Sol) i al voltant del qual giren els planetes inclosa la Terra. Segurament, va ser també el primer a afirmar l'esfericitat de la Terra i a considerar a l'èter com la substància celeste. En la tesi astronòmica del moviment de la Terra li va seguir Hicetes de Siracusa encara que, tant aquest autor com Ecfant i Heràclides, van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.