Diferència entre revisions de la pàgina «Zaratustra»
De Wikisofia
(Zaratustra) |
m (bot: - per explicar el + per a explicar el) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Zaratustra (o Zarath<!--sic-->ustra, Zaraθuštra en avèstic), també conegut com a Zoroastre (nom llatinitzat del grec Ζωροάστρης), va ser un reformador religiós persa que va viure durant els segles VI o VII abans de nostra era, encara que actualment s'ha posat en dubte tant l'autenticitat de l'existència d'aquest personatge com la seva cronologia. Fins al punt que hi ha autors que situen la seva vida en un ampli marge que aniria des dels anys 1000 a 600 a. de C. Pel que sembla era membre d'una família de criadors de cavalls, els ''Spitama,'' i va actuar com a sacerdot i oficiador de ritus cantats. A més d'aquestes dades –poc fiables–, hi ha una vasta col·lecció d'anècdotes i llegendes que se li associen: el seu naixement hauria estat marcat per senyals celestials prodigiosos, actuacions de tipus miraculós, peregrinació al desert, lluita contra el principi del mal (Ahrimán), etc. | Zaratustra (o Zarath<!--sic-->ustra, Zaraθuštra en avèstic), també conegut com a Zoroastre (nom llatinitzat del grec Ζωροάστρης), va ser un reformador religiós persa que va viure durant els segles VI o VII abans de nostra era, encara que actualment s'ha posat en dubte tant l'autenticitat de l'existència d'aquest personatge com la seva cronologia. Fins al punt que hi ha autors que situen la seva vida en un ampli marge que aniria des dels anys 1000 a 600 a. de C. Pel que sembla era membre d'una família de criadors de cavalls, els ''Spitama,'' i va actuar com a sacerdot i oficiador de ritus cantats. A més d'aquestes dades –poc fiables–, hi ha una vasta col·lecció d'anècdotes i llegendes que se li associen: el seu naixement hauria estat marcat per senyals celestials prodigiosos, actuacions de tipus miraculós, peregrinació al desert, lluita contra el principi del mal (Ahrimán), etc. | ||
| − | Va elaborar una concepció religiosa de tipus dualista que es coneix com a ''mazdeisme'' o ''zoroastrisme'', el principal text del qual és el ''Zend-Avesta,'' obra distribuïda en diverses ''Gatha'' o parts. Per la seva reforma religiosa va sofrir persecució fins que, segons sembla, el rei Vishtapsa es va convertir a la nova creença. En aquesta concepció religiosa, per explicar el problema del mal i no haver d'atribuir-lo a un déu que, d'aquesta manera apareixeria com a malvat, se sosté que el món està dominat per dues potències antagòniques: ''Ormuz ''(''Ahura Mazda'', que significa savi senyor i que és realment l'únic déu) i ''Ahrimán'' (''Angra Manyu'') que és el principi del mal. A més d'aquests aspectes, es va oposar als excessius sacrificis i a l'abús de narcòtics en els ritus anteriors. Va investigar les relacions entre el món fenomènic múltiple i canviant amb l'únic de la divinitat. | + | Va elaborar una concepció religiosa de tipus dualista que es coneix com a ''mazdeisme'' o ''zoroastrisme'', el principal text del qual és el ''Zend-Avesta,'' obra distribuïda en diverses ''Gatha'' o parts. Per la seva reforma religiosa va sofrir persecució fins que, segons sembla, el rei Vishtapsa es va convertir a la nova creença. En aquesta concepció religiosa, per a explicar el problema del mal i no haver d'atribuir-lo a un déu que, d'aquesta manera apareixeria com a malvat, se sosté que el món està dominat per dues potències antagòniques: ''Ormuz ''(''Ahura Mazda'', que significa savi senyor i que és realment l'únic déu) i ''Ahrimán'' (''Angra Manyu'') que és el principi del mal. A més d'aquests aspectes, es va oposar als excessius sacrificis i a l'abús de narcòtics en els ritus anteriors. Va investigar les relacions entre el món fenomènic múltiple i canviant amb l'únic de la divinitat. |
Alguns autors han afirmat que el seu pensament va influir en el de [[Autor:Pitàgores|Pitàgores]]. Certament va influir en el [[filosofia jueva|judaisme]], en el [[cristianisme|cristianisme]] i en l'[[islam|islam]]. Completament al marge de la concepció religiosa de Zaratustra i de les seves característiques reals, [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] usa el nom d'aquest personatge per fer-lo portaveu de la seva filosofia en la seva obra fonamental: ''Així parlà Zaratustra''. | Alguns autors han afirmat que el seu pensament va influir en el de [[Autor:Pitàgores|Pitàgores]]. Certament va influir en el [[filosofia jueva|judaisme]], en el [[cristianisme|cristianisme]] i en l'[[islam|islam]]. Completament al marge de la concepció religiosa de Zaratustra i de les seves característiques reals, [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] usa el nom d'aquest personatge per fer-lo portaveu de la seva filosofia en la seva obra fonamental: ''Així parlà Zaratustra''. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 10:42, 13 oct 2017
Zaratustra (o Zarathustra, Zaraθuštra en avèstic), també conegut com a Zoroastre (nom llatinitzat del grec Ζωροάστρης), va ser un reformador religiós persa que va viure durant els segles VI o VII abans de nostra era, encara que actualment s'ha posat en dubte tant l'autenticitat de l'existència d'aquest personatge com la seva cronologia. Fins al punt que hi ha autors que situen la seva vida en un ampli marge que aniria des dels anys 1000 a 600 a. de C. Pel que sembla era membre d'una família de criadors de cavalls, els Spitama, i va actuar com a sacerdot i oficiador de ritus cantats. A més d'aquestes dades –poc fiables–, hi ha una vasta col·lecció d'anècdotes i llegendes que se li associen: el seu naixement hauria estat marcat per senyals celestials prodigiosos, actuacions de tipus miraculós, peregrinació al desert, lluita contra el principi del mal (Ahrimán), etc.
Va elaborar una concepció religiosa de tipus dualista que es coneix com a mazdeisme o zoroastrisme, el principal text del qual és el Zend-Avesta, obra distribuïda en diverses Gatha o parts. Per la seva reforma religiosa va sofrir persecució fins que, segons sembla, el rei Vishtapsa es va convertir a la nova creença. En aquesta concepció religiosa, per a explicar el problema del mal i no haver d'atribuir-lo a un déu que, d'aquesta manera apareixeria com a malvat, se sosté que el món està dominat per dues potències antagòniques: Ormuz (Ahura Mazda, que significa savi senyor i que és realment l'únic déu) i Ahrimán (Angra Manyu) que és el principi del mal. A més d'aquests aspectes, es va oposar als excessius sacrificis i a l'abús de narcòtics en els ritus anteriors. Va investigar les relacions entre el món fenomènic múltiple i canviant amb l'únic de la divinitat.
Alguns autors han afirmat que el seu pensament va influir en el de Pitàgores. Certament va influir en el judaisme, en el cristianisme i en l'islam. Completament al marge de la concepció religiosa de Zaratustra i de les seves característiques reals, Nietzsche usa el nom d'aquest personatge per fer-lo portaveu de la seva filosofia en la seva obra fonamental: Així parlà Zaratustra.