Socràtics

De manera general són el conjunt dels deixebles de Sòcrates. Però, més específicament, aquest terme s'usa per a referir-se als seus deixebles directes, i especialment a aquells que, seguint els seus ensenyaments, van fundar les anomenades escoles socràtiques menors. D'aquesta manera es distingeix entre Plató, que va ser deixeble directe de Sòcrates, dels megàrics, els cínics i els cirenaics, seguidors, respectivament, d'Euclides de Mègara, d'Antístenes i d'Aristip de Cirene, que també van ser deixebles directes de Sòcrates. La gran dimensió del pensament platònic ho exclou d'aquesta classificació encara que, en els seus primers diàlegs, Plató és manifestament socràtic. Pel fet de no haver fundat cap escola, tampoc s'inclou a Xenofont en aquesta classificació que, d'altra banda, és bastant artificiosa, ja que encara que totes les anomenades escoles socràtiques parteixen de considerar els ensenyaments de Sòcrates, és difícil trobar trets comuns entre elles. Aquest fet mostra el caràcter no dogmàtic del pensament socràtic, no dirigit cap a la formulació de cap corpus doctrinal, sinó encaminat a la provocació de la pròpia reflexió.