Concepte, classes de

Encara que, per definició, els conceptes són representacions generals i abstractes, solen dividir-se d'acord amb la classe dels objectes al fet que es refereixen o que designen. Així, hi ha conceptes concrets o abstractes, singulars o col·lectius. «Rei d'Espanya» és un concepte concret, però «reialesa» és abstracte. «Juan Carlos I» és un concepte individual, però «la guàrdia real» és col·lectiu, mentre que «rei» és un concepte general.

En l'àmbit científic, els conceptes es divideixen fonamentalment en classificatoris, comparatius i mètrics. Els conceptes classificatoris serveixen per a distribuir els objectes d'un univers determinat segons grups, o classes, ordenats i sistemàtics. Aquesta ordenació sistemàtica rep el nom de classificació. Perquè una classificació sigui adequada, ha de complir amb determinades condicions formals i materials. Les condicions formals d'una classificació adequada exigeixen:

1) que els grups o classes siguin disjuntos (els elements d'un grup no pertanyin també a un altre);

2) la suma dels conjunts tingui igual extensió que l'univers que classifiquen, de manera que no quedi cap element sense grup o classe assignada, i

3) que cap grup o classe sigui un conjunt buit.

Per extensió d'un domini s'entén el conjunt d'elements que conté. Els conceptes classificatoris es basen en una relació d'equivalència entre tots els elements que pertanyen a un univers. Cada element és classificable perquè, pel fet de compartir alguna propietat comuna amb uns altres, pertany juntament amb ells a una mateixa classe d'equivalència en relació amb aquesta propietat. Les condicions materials d'una classificació adequada exigeixen que el criteri amb què es divideixen les classes, o s'estableix la classificació, sigui pertinent i interessant amb la intenció de possibles lleis científiques que puguin enunciar-se sobre el tema en qüestió; això és, que sigui teòricament fecund (veg. text 1 i text 2 ). Els conceptes comparatius estableixen el «més» i el «menys» entre grups o classes, en relació amb la propietat que comparteixen; els grups o classes es determinen segons el grau de la propietat que es comparteix. Són especialment útils en aquelles ciències que no han desenvolupat encara conceptes mètrics, o per a aquells camps en els quals les ciències no han desenvolupat encara conceptes mètrics. «Més llarg», «més curt», «més pesat«, «més lleuger», «més fred», «més calent» són exemples de conceptes comparatius. Els conceptes mètrics o quantitatius, o simplement magnituds i quantitats, són els conceptes científics per excel·lència; totes les ciències tendeixen a ells i són l'expressió matemàtica dels seus resultats. Són, en el fons, conceptes comparatius que poden classificar-se pel grau o la quantitat de la propietat que es comparteix amb la suficient precisió; o bé, aquells que utilitzen valors numèrics per indicar la quantitat o la magnitud que posseeixen d'una determinada propietat. El mesurament quantitatiu es realitza amb nombres reals (magnituds escalessis; temperatura, temps, massa, per exemple) o amb vectors (magnituds vectorials; velocitat, acceleració, força, per exemple) (veg. text).