Diferència entre revisions de la pàgina «Verum ipsum factum»
De Wikisofia
| Línia 54: | Línia 54: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| − | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|teoria minimista de | + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|teoria minimista de la veritat]] |
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
Revisió del 21:46, 22 set 2017
«La veritat és el fet». Lema epistemològic de Giambattista Vico, enunciat en la seva obra D'antiquissima italorum sapientia [L'antiquíssima saviesa dels itàlics] (1710) i pres de Hobbes, que, en clara oposició a Descartes<o>,</o> proposa com a substitut del criteri de veritat de les idees clares i distintes. La veritat no és l'intuït, sinó allò que la ment humana ha construït. La ment, mentre es pensa a si mateixa, no es fa, raó per la qual tampoc pot conèixer-se amb certesa. Amb aquesta teoria del coneixement, Vico assimila la ment humana a la divina, quant a la manera de conèixer. Déu és omniscient perquè ho ha creat tot. L'home sap en la mesura en què és constructor o hacedor; per aquesta raó, només coneix allò que ell mateix fa; la resta, si per ventura, només ho pensa. La certesa de les matemàtiques prové d'haver estat construïdes per la ment humana (un antecedent del constructivisme), mentre que la certesa de la física és menor, perquè el seu objecte no pot considerar-se fet per l'home. Aplicant aquest principi a la història, dóna d'ella una nova interpretació: la història és una ciència molt més certa que les de la naturalesa, perquè els fets històrics són humans i, per tant, plenament comprensibles; el mateix que el dret, perquè l'home és el constructor de la societat civil. La idea que té Vico de la història com a ciència s'assembla a aquella que posteriorment, amb Dilthey, s'aplicarà a les ciències de l'esperit.
Vegeu termes relacionats.