Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat formal»
De Wikisofia
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Són exemples de veritats formals: | Són exemples de veritats formals: | ||
| − | + | «Ser o no ser» <math>A \vee ¬A</math> | |
| − | + | «Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B». | |
«Si A i B, llavors B», <math>(A \wedge B) \rightarrow{B}</math> | «Si A i B, llavors B», <math>(A \wedge B) \rightarrow{B}</math> | ||
Revisió del 21:29, 22 set 2017
La que competeix a un enunciat per només la seva forma lògica, o la seva estructura lògica, independentment del significat dels termes que ho componen, o dels casos de substitució de les lletres de l'enunciat
Són exemples de veritats formals:
«Ser o no ser» [math]\displaystyle{ A \vee ¬A }[/math]
«Res que sigui A i B alhora, deixa de ser B».
«Si A i B, llavors B», [math]\displaystyle{ (A \wedge B) \rightarrow{B} }[/math]
En tots aquests casos, qualsevol substitució dels termes o de les lletres d'enunciat, per qualsevol altre terme o qualsevol altre enunciat, dóna lloc a un enunciat necessàriament veritable (per la seva forma lògica).
Es diu també «veritat lògica».
Vegeu també: lògicament veritable, llei lògica, veritat necessària, validesa, i altres
termes relacionats.