Diferència entre revisions de la pàgina «Sentits»
De Wikisofia
m (bot: - (veure [[funcions + (veg. [[funcions) |
|||
Línia 20: | Línia 20: | ||
''<font color="#800000">nociceptores</font>'' (del dolor) i | ''<font color="#800000">nociceptores</font>'' (del dolor) i | ||
− | ''<font color="#800000">osmoceptores</font> ''(de la pressió de líquids interns) ( | + | ''<font color="#800000">osmoceptores</font> ''(de la pressió de líquids interns) (veg. [[funcions dels sentits (classificació)|taula]]). |
Veure [[cervell, el|cervell]]. | Veure [[cervell, el|cervell]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Psicologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 07:50, 18 set 2017
Els sistemes sensorials –de la sensibilitat– amb els quals un organisme rep l'energia que li proporciona un estímul, que, degudament elaborada pel sistema nerviós, es converteix en sensació o informació sobre el mitjà intern o extern. Els sentits suposen receptors sensorials; mentre un sistema sensorial o un sentit és també un sistema psíquic, un receptor és solament un òrgan, alguna cosa fisiològic. Els òrgans transformen determinades manifestacions d'energia en impulsos nerviosos i, com a transportadors, les transmeten al cervell. Cada òrgan sensorial reacciona específicament davant una determinada forma d'energia –l'estímul–, com a resultat d'un procés d'especialització aconseguit en el transcurs de l'evolució, de manera que existeix una correlació entre el sistema sensorial d'un organisme i les seves necessitats, o assoliments, de supervivència.
Els sentits es divideixen, segons el tipus de receptor, en:
interoceptores (del mitjà intern)
propioceptores (de la posició corporal i la tensió muscular)
exteroceptores (del mitjà extern immediat),
teleceptores (del mitjà extern mediat),
però a més en:
visceroceptores (dels òrgans interns),
quimioceptores (del mitjà químic),
nociceptores (del dolor) i
osmoceptores (de la pressió de líquids interns) (veg. taula).
Veure cervell.