Llei dels tres estats

A. Comte

Llei fonamental del positivisme de Auguste Comte, segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general –a la qual Comte considera com un ser real– passen per tres fases successives: l'estat teològic o fictici, quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent a principis i forces sobrenaturals personals; l'estat metafísic o abstracte, quan, substituint el sobrenatural per l'abstracte, es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i l'estat científic o positiu, quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma a saber les lleis de les coses, això és, les relacions existents entre fenòmens. Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: fetitxisme, politeisme i monoteisme i representen la teologia o la infància de la humanitat; al segon estat, el del predomini de les causes, o del conjunt de totes elles entès com la naturalesa, correspon una filosofia intermèdia, la metafísica, i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat; al tercer estat, l'època definitiva a la qual tendeixen les altres dues, correspon l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, que les seves característiques coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta per l'individu i per la societat: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la filosofia positiva, la «física social», o sociologia, l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles(veg. text).