Diferència entre revisions de la pàgina «Wertheimer, Max»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Francfort" a "Frankfurt") |
m (bot: - Ehrenfelds -també ho va ser d'O. Külpe, en Würzburgo-, + Ehrenfelds –també ho va ser d'O. Külpe, en Würzburgo–,) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Wertheimer | |Cognom=Wertheimer | ||
}} | }} | ||
− | Psicòleg txecoslovac, nascut a Praga, un dels fundadors de la [[Gestalt|psicologia de la Gestalt]]. Va estudiar a Praga, va ser deixeble de Christian von Ehrenfelds | + | Psicòleg txecoslovac, nascut a Praga, un dels fundadors de la [[Gestalt|psicologia de la Gestalt]]. Va estudiar a Praga, va ser deixeble de Christian von Ehrenfelds –també ho va ser d'O. Külpe, en Würzburgo–, de qui va prendre la noció de «[[forma|forma]]», o ''Gestalt'', i és l'iniciador dels estudis experimentals sobre la percepció de la forma, amb el seu experiment visual de percepció il·lusòria de moviment, anomenat «fenomen ''phi''». Va ensenyar en Frankfurt, on va coincidir amb els restants membres de la ''Gestalt'', [[Autor:Köhler, Wolfgang|Köhler]] i [[Autor:Koffka, Kurt|Koffka]], i a Berlín, i en 1934 va emigrar als EE. UU. i va ensenyar en la New School for Social Research, de Nova York. |
Revisió del 19:46, 16 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Max Wertheimer» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Wertheimer, Max».
Psicòleg txecoslovac, nascut a Praga, un dels fundadors de la psicologia de la Gestalt. Va estudiar a Praga, va ser deixeble de Christian von Ehrenfelds –també ho va ser d'O. Külpe, en Würzburgo–, de qui va prendre la noció de «forma», o Gestalt, i és l'iniciador dels estudis experimentals sobre la percepció de la forma, amb el seu experiment visual de percepció il·lusòria de moviment, anomenat «fenomen phi». Va ensenyar en Frankfurt, on va coincidir amb els restants membres de la Gestalt, Köhler i Koffka, i a Berlín, i en 1934 va emigrar als EE. UU. i va ensenyar en la New School for Social Research, de Nova York.
Un dels seus principals estudis teòrics és el del «pensament productiu»: el pensament entès com a resolució de problemes. A aquest tema pertany una dels seus principals, i escasses, publicacions: Pensament productiu (1945).