Jardí d'Epicur

Nom amb el qual és coneguda l'escola fundada per Epicur a Atenes, cap a l'any 306 a. de C., i que va ser la primera de les grans escoles filosòfiques del període hel·lenístic.

Epicur

Epicur explicava llavors amb 35 anys i, en dir de Diògenes Laerci, va buscar expressament la solitud del camp, en comptes d'escollir, com van fer els estoics, el centre de la ciutat. Es tractava d'una petita propietat als afores d'Atenes, en direcció al Pireu, no lluny de l'Acadèmia platònica i que, més que un jardí, era un hort que Epicur va adoptar com a lloc afable de reunions i converses amistoses. La seva escola va ser coneguda, per això, amb el nom del «el jardí», i els seus membres com «els del jardí». En ell eren admeses persones de tota condició social: homes, dones (incloses les cortesanes) i esclaus. En aquest ambient agradable i afectuós del jardí, es va conrear d'una manera especial l'amistat com una fi en si mateixa. D'entre els primers deixebles i amics poden destacar-se Idomeneo, Metrodor (Μητρόδωρος), Leontès i la seva dona Themista; Hedeira, Colotes (Κολώτης), Timòcrates (Τιμοκράτης) i Hermarc (Ἕρμαρχος), que van ser els representants de l'epicureisme de la primera generació, és a dir, dels quals van tenir contacte directe amb Epicur. Pel que sembla aquesta propietat va ser venuda cap a la segona meitat del segle I a. de C., època en la qual la influència de l'epicureisme es va estendre especialment a Itàlia, per mitjà de Filòdem de Gadara. (En qualsevol cas és segur que el lloc físic on va existir no va poder sobreviure a la invasió dels hèruls al segle III). Aquesta escola era bé diferent de l'Acadèmia platònica i del Liceu aristotèlic i, encara que en el Jardí s'efectuaven també investigacions filosòfiques, no era un centre d'ensenyament per a deixebles nous, sinó que, fonamentalment, era el lloc de reunió i de convivència d'amics que compartien unes mateixes idees i una mateixa orientació vital, ja que Epicur entenia la filosofia, fonamentalment, com a investigació de la felicitat humana, com a reflexió sobre els temors que tenallen als homes (la por a la mort, la por als déus, el desig desmesurat de plaers i la por al dolor), i com a lluita contra els prejudicis i les idees que, com les del platonisme, situen la felicitat en una altra vida. Conseqüentment amb aquestes idees, i amb la seva màxima: «viu retirat», preferia la companyia dels seus amics abans que l'aplaudiment públic. Després de la mort d'Epicur, els membres del Jardí celebraven banquets festius en honor d'Epicur el dia 20 de cada mes.

Bibliografia