Diferència entre revisions de la pàgina «Forma substancial»
De Wikisofia
m (bot: - com [[causa, + com a [[causa,) |
m (bot: - cos)o'' informant'' + cos) o ''informant'') |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Terme [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna [[substància|substància]], que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva [[espècie|espècie]], diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com a [[causa, teoria aristotèlica de la|causa formal]] que, al seu torn, també pot ser ''subsistent'' (en l'Escolàstica es concebia així als àngels, que són formes privades de cos)o'' informant'' (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l'[[ànima|ànima]]). Es distingeix de la ''forma accidental'' perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una [[substància|substància]] ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home). | + | Terme [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna [[substància|substància]], que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva [[espècie|espècie]], diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com a [[causa, teoria aristotèlica de la|causa formal]] que, al seu torn, també pot ser ''subsistent'' (en l'Escolàstica es concebia així als àngels, que són formes privades de cos) o ''informant'' (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l'[[ànima|ànima]]). Es distingeix de la ''forma accidental'' perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una [[substància|substància]] ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home). |
Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del [[hilemorfisme|hilemorfisme]] d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], basat en la noció de [[forma|forma]] com a essència necessària de les coses que tenen [[matèria|matèria]]. | Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del [[hilemorfisme|hilemorfisme]] d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], basat en la noció de [[forma|forma]] com a essència necessària de les coses que tenen [[matèria|matèria]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:33, 31 ago 2017
Terme escolàstic que designa un principi intrínsec i determinant de l'existència d'alguna substància, que fa que aquesta sigui tal com és en la seva especificitat. És a dir, es concep com un principi constitutiu de la substància que la determina en la seva espècie, diferenciant-la de qualsevol altra. D'aquesta manera apareix també com a causa formal que, al seu torn, també pot ser subsistent (en l'Escolàstica es concebia així als àngels, que són formes privades de cos) o informant (que pot ser inanimada o animada, i en aquest cas s'identificava amb l'ànima). Es distingeix de la forma accidental perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una substància ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escriptor o músic, però només perquè ja prèviament és home).
Aquesta noció procedeix de la interpretació que van fer els filòsofs escolàstics del hilemorfisme d'Aristòtil, basat en la noció de forma com a essència necessària de les coses que tenen matèria.