Diferència entre revisions de la pàgina «Falsabilitat»
De Wikisofia
m (bot: - l' anomena també + l'anomena també) |
m (bot: - sí té sentit. + sí que té sentit.) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veg. text]]). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per eliminar totes aquelles que siguin falses. | Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veg. text]]). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per eliminar totes aquelles que siguin falses. | ||
| − | La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí té sentit. | + | La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit. |
A aquesta propietat l'anomena també [[refutabilitat|refutabilitat]]. | A aquesta propietat l'anomena també [[refutabilitat|refutabilitat]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Viena}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Viena}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 13:44, 29 ago 2017
Criteri de demarcació, amb què, segons Karl R. Popper, és possible distingir les teories, hipòtesis i enunciats científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest criteri, una teoria o una hipòtesis són científiques si poden ser falsadas o refutades pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en contradicció amb els fets.
Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un enunciat bàsic observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) (veg. text). Enfront de la verificabilitat que el Cercle de Viena, o el neopositivisme en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre verificació i refutació (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la ciència és l'intent constant de sotmetre a prova les seves conjectures per eliminar totes aquelles que siguin falses.
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del sentit dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit.
A aquesta propietat l'anomena també refutabilitat.