Veritat, valors de

També anomenats «valors veritativos»: la doble possibilitat de l'enunciat de ser veritable o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La lògica tradicional, que es funda en el principi de bivalència, admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una fórmula lògica en rebre una interpretació.

La lògica d'enunciats es diu veritativo-funcional perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les connectives definides com una funció de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant taules de veritat

(veg. exemple 1 ↓)

El valor de veritat de l'enunciat

[math]\displaystyle{ [(p \rightarrow{q}) \rightarrow{q}] \rightarrow{p} }[/math]

es decideix mitjançant la següent taula de veritat:

i

(veg. exemple 2 ↓)

Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:

Així, per a l'enunciat:

[math]\displaystyle{ p \rightarrow{q} (p \vee q) }[/math]

la taula de veritat és

Altres lògiques admeten més de dos valors; per exemple, la lògica trivalent de Lukasiewicz, que admet veritable, fals i indeterminat.

i

(veg. exemple ↓)

Veure enunciat veritativo-funcional.

Veure termes relacionats.

certesa

criteri de veritat

modalitats alètiques

Tarski, A.

valor de veritat

veritat

veritat analítica

veritat com a coherència

veritat com a consens

veritat com a correspondència

veritat com a redundància

veritat conceptual

veritat formal

veritat lògica

veritat necessària

veritat pragmàtica

veritat sintètica

veritat, teoria semàntica de la

veritats de raó

veritats eternes

verificabilitat

veritativo-funcional

versemblança

verum ipsum factum