Diferència entre revisions de la pàgina «Erística»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::ἐριστικός, ''eristikós'', adverbi derivat de ''éris'', contesa, lluita)</small> Art de discutir. D'un senti...».) |
m (bot: -veure cita +vegeu la cita) |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ἐριστικός]], ''eristikós'', adverbi derivat de ''éris'', contesa, lluita)</small> | <small>(del grec [[Grec::ἐριστικός]], ''eristikós'', adverbi derivat de ''éris'', contesa, lluita)</small> | ||
− | Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de [[dialèctica|dialèctica]] -[[Autor:Plató|Plató]] aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el [[sofistes, els|sofista]] ([[Recurs:cita Plató 10| | + | Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de [[dialèctica|dialèctica]] -[[Autor:Plató|Plató]] aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el [[sofistes, els|sofista]] ([[Recurs:cita Plató 10|vegeu la cita]])- passa a adquirir un sentit pejoratiu d'argument fal·laç en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:cita Aristòtil 10|vegeu la cita]]).A les escoles filosòfiques immediatament posteriors, de [[cínics|cínics]] i [[megàrics|megàrics]], es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per triomfar sobre l'adversari, amb argumentacions subtils, sofístiques i [[paradoxa|paradoxals]]. Entre els megàrics, destaca en erística [[Autor:Eubúlides|Eubúlides]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió del 20:02, 9 ago 2017
(del grec ἐριστικός, eristikós, adverbi derivat de éris, contesa, lluita)
Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de dialèctica -Plató aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el sofista (vegeu la cita)- passa a adquirir un sentit pejoratiu d'argument fal·laç en Aristòtil (vegeu la cita).A les escoles filosòfiques immediatament posteriors, de cínics i megàrics, es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per triomfar sobre l'adversari, amb argumentacions subtils, sofístiques i paradoxals. Entre els megàrics, destaca en erística Eubúlides.