Diferència entre revisions de la pàgina «Buridan, Jean»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Guillem de|" a "Guillem d'|") |
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
<small>(Johannes Buridanus)</small> | <small>(Johannes Buridanus)</small> | ||
− | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] francès, nascut a Béthune, Artois. Va estudiar a París amb [[Autor:Occam, Guillem d'|Guillem Occam]] i va ser professor de la facultat d'Arts a la universitat de París i dues vegades rector de la mateixa; entre els seus deixebles s'explica [[Autor:Oresme, Nicolau d'|Nicolau d'Oresme]]. En lògica, publica ''Summulae logicae'',compendis de lògica o manuals que difonen per diverses universitats europees els principis del [[nominalisme|nominalisme,]] al que ell s'adhereix. En [[filosofia de la naturalesa|filosofia de la naturalesa]], s'interessa principalment per qüestions d'òptica i problemes de moviment, que estudia en ''Quaestiones super octo llibres physicorum'' [Qüestions sobre els vuit llibres de física] i ''Quaestiones de caelo et mundo'' [Qüestions sobre el cel i el món]. Introdueix la teoria dinàmica més important de l'època medieval: la [[ímpetu, teoria de l'|teoria de l'ímpetu]] (inicialment defensada per [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]]), sostenint contra Occam, però d'acord amb Aristòtil, que també en el cas dels projectils el motor ha d'acompanyar al cos que es mou; el «ímpetu» és, per tant, una força o qualitat impresa en el cos en moviment pel motor en el moment de donar origen al moviment i, per aquesta raó, duradora, si bé disminueix per la resistència del mitjà o una tendència contrària ([[Recurs:Buridan: l'ímpetu| | + | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] francès, nascut a Béthune, Artois. Va estudiar a París amb [[Autor:Occam, Guillem d'|Guillem Occam]] i va ser professor de la facultat d'Arts a la universitat de París i dues vegades rector de la mateixa; entre els seus deixebles s'explica [[Autor:Oresme, Nicolau d'|Nicolau d'Oresme]]. En lògica, publica ''Summulae logicae'',compendis de lògica o manuals que difonen per diverses universitats europees els principis del [[nominalisme|nominalisme,]] al que ell s'adhereix. En [[filosofia de la naturalesa|filosofia de la naturalesa]], s'interessa principalment per qüestions d'òptica i problemes de moviment, que estudia en ''Quaestiones super octo llibres physicorum'' [Qüestions sobre els vuit llibres de física] i ''Quaestiones de caelo et mundo'' [Qüestions sobre el cel i el món]. Introdueix la teoria dinàmica més important de l'època medieval: la [[ímpetu, teoria de l'|teoria de l'ímpetu]] (inicialment defensada per [[Autor:Filopò, Joan|Joan Filopò]]), sostenint contra Occam, però d'acord amb Aristòtil, que també en el cas dels projectils el motor ha d'acompanyar al cos que es mou; el «ímpetu» és, per tant, una força o qualitat impresa en el cos en moviment pel motor en el moment de donar origen al moviment i, per aquesta raó, duradora, si bé disminueix per la resistència del mitjà o una tendència contrària ([[Recurs:Buridan: l'ímpetu|vegeu el text]]). Amb aquesta explicació dinàmica rebutja Buridan la d'Aristòtil, això és, la'' antiperístasis'', que sosté que el projectil és empès per la força de l'aire que ocupa el lloc buit que el cos deixa en moure's. Va defensar, d'altra banda, el [[determinisme|determinisme]] psicològic segons el qual l'home ha d'actuar en concordança i dependència del motiu més poderós que li presenta la ment; determinisme que la tradició va exemplificar amb l'al·legoria anomenada el «[[ase de Buridan|ase de Buridan]]». |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Buridan1.jpg | |Imatge=Buridan1.jpg |
Revisió del 19:57, 9 ago 2017
Avís: El títol a mostrar «Jean Buridan» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Buridan, Jean».
(Johannes Buridanus)
Filòsof escolàstic francès, nascut a Béthune, Artois. Va estudiar a París amb Guillem Occam i va ser professor de la facultat d'Arts a la universitat de París i dues vegades rector de la mateixa; entre els seus deixebles s'explica Nicolau d'Oresme. En lògica, publica Summulae logicae,compendis de lògica o manuals que difonen per diverses universitats europees els principis del nominalisme, al que ell s'adhereix. En filosofia de la naturalesa, s'interessa principalment per qüestions d'òptica i problemes de moviment, que estudia en Quaestiones super octo llibres physicorum [Qüestions sobre els vuit llibres de física] i Quaestiones de caelo et mundo [Qüestions sobre el cel i el món]. Introdueix la teoria dinàmica més important de l'època medieval: la teoria de l'ímpetu (inicialment defensada per Joan Filopò), sostenint contra Occam, però d'acord amb Aristòtil, que també en el cas dels projectils el motor ha d'acompanyar al cos que es mou; el «ímpetu» és, per tant, una força o qualitat impresa en el cos en moviment pel motor en el moment de donar origen al moviment i, per aquesta raó, duradora, si bé disminueix per la resistència del mitjà o una tendència contrària (vegeu el text). Amb aquesta explicació dinàmica rebutja Buridan la d'Aristòtil, això és, la antiperístasis, que sosté que el projectil és empès per la força de l'aire que ocupa el lloc buit que el cos deixa en moure's. Va defensar, d'altra banda, el determinisme psicològic segons el qual l'home ha d'actuar en concordança i dependència del motiu més poderós que li presenta la ment; determinisme que la tradició va exemplificar amb l'al·legoria anomenada el «ase de Buridan».