Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, valors de»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "aléticas" a "alètiques") |
m (Text de reemplaçament - "File:i" a "File:e") |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
es decideix mitjançant la següent taula de veritat: | es decideix mitjançant la següent taula de veritat: | ||
| − | <center>[[File: | + | <center>[[File:e1666-1.gif]]</center> |
</div></div> | </div></div> | ||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
la taula de veritat és | la taula de veritat és | ||
| − | <center>[[File: | + | <center>[[File:e1658-2.gif]]</center></div> |
</div> | </div> | ||
Revisió del 15:40, 25 abr 2015
També anomenats «valors veritativos»: la doble possibilitat de l'enunciat de ser veritable o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La lògica tradicional, que es funda en el principi de bivalencia, admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una fórmula lògica en rebre una interpretació.
La lògica d'enunciats es diu veritativo-funcional perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les connectives definides com una funció de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant taules de veritat
(veure exemple 1 ↓)
El valor de veritat de l'enunciat
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
i
(veure exemple 2 ↓)
Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:
Així, per a l'enunciat:
[math]\displaystyle{ p \rightarrow{q} (p \vee q) }[/math]
la taula de veritat és
Altres lògiques admeten més de dos valors; per exemple, la lògica trivalent de Lukasiewicz, que admet veritable, fals i indeterminat.
i
(veure exemple ↓)
Veure enunciat veritativo-funcional.
Veure termes relacionats.