Diferència entre revisions de la pàgina «More, Henry»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Habiti" a "More") |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=More | |Cognom=More | ||
}} | }} | ||
| − | Poeta i filòsof de la religió anglès. Un dels més destacats membres del cercle dels [[platònics de Cambridge|platònics de Cambridge]]. Encara que li van educar en la tradició [[calvinisme|calvinista]] va abraçar l'anglicanisme. En el Christ's College de Cambridge, on va estudiar i, a partir de 1639, va ensenyar, va formar un cercle amb filòsofs platònics com Edward Fowler i John Worthington, que estaven sota la influència de l'escriptor místic Joseph Mead, autor de ''La clau de l'apocalipsi'' en 1627. Altres membres del grup dels platònics de Cambridge van ser Benjamin Wichcote i | + | Poeta i filòsof de la religió anglès. Un dels més destacats membres del cercle dels [[platònics de Cambridge|platònics de Cambridge]]. Encara que li van educar en la tradició [[calvinisme|calvinista]] va abraçar l'anglicanisme. En el Christ's College de Cambridge, on va estudiar i, a partir de 1639, va ensenyar, va formar un cercle amb filòsofs platònics com Edward Fowler i John Worthington, que estaven sota la influència de l'escriptor místic Joseph Mead, autor de ''La clau de l'apocalipsi'' en 1627. Altres membres del grup dels platònics de Cambridge van ser Benjamin Wichcote i Ralph Cudworth. Inicialment More va estar fortament influenciat pel pensament de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], però gradualment va abandonar el [[dualisme|dualisme]] cartesià per convertir-se en un crític del [[mecanicisme|mecanicisme]] que, segons ell, conduïa necessàriament a l`[[ateisme|ateisme]]. Entre els seus alumnes es troba la filòsofa [[Autor:Conway, Anne Finch|Anne Finch Conway]], al requeriment del qual va escriure ''Conjectura cabalística ''(1653). La seva crítica al dualisme cartesià la va exposar en ''The Immortality of the Soule ''(1659) i es va accentuar en la seva obra més important, ''Enchiridion Metaphisicum'' (1671), on elabora un pensament de tipus [[espiritualisme|espiritualista]]. També va criticar el pensament de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] i l'ateisme subjacent a la seva filosofia. La seva concepció religiosa l'exposa en ''Un antídot contra l'ateisme'' (1652), ''Una explicació del misteri grandiós de la devoció'' (1660), els ''Diàlegs divins ''(1652) i ''Enchiridion Ethicum'' (1667). |
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió del 13:37, 22 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Henry More» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «More, Henry».
Poeta i filòsof de la religió anglès. Un dels més destacats membres del cercle dels platònics de Cambridge. Encara que li van educar en la tradició calvinista va abraçar l'anglicanisme. En el Christ's College de Cambridge, on va estudiar i, a partir de 1639, va ensenyar, va formar un cercle amb filòsofs platònics com Edward Fowler i John Worthington, que estaven sota la influència de l'escriptor místic Joseph Mead, autor de La clau de l'apocalipsi en 1627. Altres membres del grup dels platònics de Cambridge van ser Benjamin Wichcote i Ralph Cudworth. Inicialment More va estar fortament influenciat pel pensament de Descartes, però gradualment va abandonar el dualisme cartesià per convertir-se en un crític del mecanicisme que, segons ell, conduïa necessàriament a l`ateisme. Entre els seus alumnes es troba la filòsofa Anne Finch Conway, al requeriment del qual va escriure Conjectura cabalística (1653). La seva crítica al dualisme cartesià la va exposar en The Immortality of the Soule (1659) i es va accentuar en la seva obra més important, Enchiridion Metaphisicum (1671), on elabora un pensament de tipus espiritualista. També va criticar el pensament de Hobbes i l'ateisme subjacent a la seva filosofia. La seva concepció religiosa l'exposa en Un antídot contra l'ateisme (1652), Una explicació del misteri grandiós de la devoció (1660), els Diàlegs divins (1652) i Enchiridion Ethicum (1667).