Diferència entre revisions de la pàgina «Universals lingüístics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Característiques que se suposen comunes a totes les llengües naturals, a nivell fonològic, morfològic, sintàctic o semàntic (Recu...».) |
m (Text de reemplaçament - "deíctico" a "deíctic") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Característiques que se suposen comunes a totes les [[llengua|llengües]] naturals, a nivell fonològic, morfològic, sintàctic o semàntic ([[Recurs:Jespersen, Otto: universals conceptuals|veure text 1]] i [[Recurs:Chomsky: la gramàtica universal|text 2]] ). L'existència de tals universals pressuposaria una facultat natural de [[llenguatge|llenguatge]], tal com sostenen la major part dels seguidors de la gramàtica transformacional. Els transformacionalistes distingeixen entre universals formals i universals substantius; els primers es refereixen a les condicions abstractes de la gramàtica d'una llengua, a les classes de regles, per exemple, que en el component sintàctic ha d'haver-hi transformacions; els segons són els elements (unitats lingüístiques o classes d'unitats) als quals es refereixen les mateixes regles. El conjunt d'universals substantius i formals permet la construcció de [[hipòtesi|hipòtesi]] sobre la descripció d'una llengua. | Característiques que se suposen comunes a totes les [[llengua|llengües]] naturals, a nivell fonològic, morfològic, sintàctic o semàntic ([[Recurs:Jespersen, Otto: universals conceptuals|veure text 1]] i [[Recurs:Chomsky: la gramàtica universal|text 2]] ). L'existència de tals universals pressuposaria una facultat natural de [[llenguatge|llenguatge]], tal com sostenen la major part dels seguidors de la gramàtica transformacional. Els transformacionalistes distingeixen entre universals formals i universals substantius; els primers es refereixen a les condicions abstractes de la gramàtica d'una llengua, a les classes de regles, per exemple, que en el component sintàctic ha d'haver-hi transformacions; els segons són els elements (unitats lingüístiques o classes d'unitats) als quals es refereixen les mateixes regles. El conjunt d'universals substantius i formals permet la construcció de [[hipòtesi|hipòtesi]] sobre la descripció d'una llengua. | ||
| − | Es parla també d'universals [[sincronia i diacronia|diacrònics]] i universals [[pragmàtica|pragmàtics]]. Els universals diacrònics tant es refereixen a les classes de canvis i regles d'evolució que poden semblar comunes a totes les llengües, com a determinats trets de naturalesa antropològic-lingüística: l'existència en totes les llengües de noms propis, [[ | + | Es parla també d'universals [[sincronia i diacronia|diacrònics]] i universals [[pragmàtica|pragmàtics]]. Els universals diacrònics tant es refereixen a les classes de canvis i regles d'evolució que poden semblar comunes a totes les llengües, com a determinats trets de naturalesa antropològic-lingüística: l'existència en totes les llengües de noms propis, [[deíctic|deíctics]], un sistema fonològic i un lèxic-gramatical, el llenguatge referit, etc. Els universals pragmàtics són expressions que es poden ordenar en [[estructura|estructures]] generals de la situació del parla: determinats girs per iniciar un discurs, expressions deícticas, verbs performatius. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 15:30, 20 abr 2015
Característiques que se suposen comunes a totes les llengües naturals, a nivell fonològic, morfològic, sintàctic o semàntic (veure text 1 i text 2 ). L'existència de tals universals pressuposaria una facultat natural de llenguatge, tal com sostenen la major part dels seguidors de la gramàtica transformacional. Els transformacionalistes distingeixen entre universals formals i universals substantius; els primers es refereixen a les condicions abstractes de la gramàtica d'una llengua, a les classes de regles, per exemple, que en el component sintàctic ha d'haver-hi transformacions; els segons són els elements (unitats lingüístiques o classes d'unitats) als quals es refereixen les mateixes regles. El conjunt d'universals substantius i formals permet la construcció de hipòtesi sobre la descripció d'una llengua.
Es parla també d'universals diacrònics i universals pragmàtics. Els universals diacrònics tant es refereixen a les classes de canvis i regles d'evolució que poden semblar comunes a totes les llengües, com a determinats trets de naturalesa antropològic-lingüística: l'existència en totes les llengües de noms propis, deíctics, un sistema fonològic i un lèxic-gramatical, el llenguatge referit, etc. Els universals pragmàtics són expressions que es poden ordenar en estructures generals de la situació del parla: determinats girs per iniciar un discurs, expressions deícticas, verbs performatius.